dissabte, 4 de juliol del 2009

Pavana per a una infanta difunta

Avui us proposo una obra que Maurice Ravel va escriure primer per a piano i que després va orquestrar.

Sorpreneu-vos pel clima que aconsegueix. La línia melòdica, les cadències sense sensible, l'harmonia moltes vegades només amb fonamental i quinta, la successió de quintes paral·leles, etc., tot això ens transporta a la música d'un temps més antic.

Observeu també que a sota la línia melòdica, molt legato, hi ha un acompanyament stacatto. No totes les versions pianístiques que podeu trobar a YouTube destaquen aquest fet, doncs en moltes execucions queda emmascarat per l'ús del pedal (cosa per altra banda comprensible donat que en molts passatges es precisa una gran extensió de la ma i també el fet d'haver d'executar alhora legato i stacatto amb una mateixa ma).

Intentaré estudiar-la amb l'ajut d'en Jordi. Aconseguiré una interpretació mínimament satisfactòria? al menys d'un fragment?

A la vikipedia podeu trobar altres informacions sobre la composició

He seleccionat al youtube dues interpretacions: una interpretació pianística a càrrec d'Angela Hewitt y una altra orquestral que qui l'ha posat no ens diu quina orquestra l'interpreta ni quin director la condueix.

Poseu-vos còmodes i gaudiu

1 comentari:

fra miquel ha dit...

Preciosa aquesta pavana.
Segur que acabes tocant-la prou bé.

PS:Ja era hora que fesis un post!! Ja deus haver vist que he obert un nou blog. Encara és molt jove, però. A veure què et sembla. S'hi pot entrar des del Llibre Primer