J.S.Bach: 2n moviment del Concert italià

Poseu-vos còmodes i gaudiu. Us he triat una gravació d'entre les moltes que hi ha, aquesta interpretada per Glenn Gould. Comença al minut 4:10 del vídeo que teniu a continuació.



Què us ha semblat? Superb, no? A mi m'arriba a l'ànima.
No sé dir quins sentiments desperta. Això depèn de cada moment, però sempre té un caràcter transcendental i místic. A vegades recorda una ària de passió, una pregària a peu del Gólgota mentre va caient la foscor del vespre sobre el paisatge. Altres, un camp assolat per algun cataclisme (atmosfèric o guerra) amb un supervivent que vaga contemplant la desgràcia. Però altres vegades evoca un moment d'immensa pau interior i serena felicitat....Bé, el que vulgueu!

Veiem com està construït. Ja ho heu sentit: un baix que va tanyent ad infinitum i que crea un clima com ho pot fer un mantra. Dóna la base harmònica on se sustenta tota la construcció. Són notoris els pedals que precedeixen cada una de les dues cadències: una sobre el relatiu major, a la meitat del moviment, i l'altra al final, abans de la coda.

Però hi ha tres veus més. Una que porta un continu en forma de melisma construït amb abundants arabescs, síncopes i intervals augmentats i disminuïts. És la part més aguda, que per alguns pot representar la melodia protagonista. Destaca pel seu fraseig.
I finalment dues veus més, interiors, que canten a duo, construint petites frases d'exposició i resposta, i que repeteixen amb variacions melòdiques un mateix motiu.

Ens sorprèn la cadència final abans de la coda: resol en l'acord major en el comàs 45 (cadència picarda), cosa força usual en aquella època. Però no finalitza aquí sinó que tot seguit arrenca una coda que torna immediatament al menor i així acaba, fent com un resum, darrer sospir, del que hem escoltat.

Podeu tornar-lo a escoltar, aquest segons moviment, i descobrir matisos que no havíeu percebut en la primer audició.
Estareu d'acord que et toca l'ànima.