ANHEL

Adéu a Gustav Leonhardt

2012-01-21T17:10:00.008+01:00

Ha mort Gustav Leonhardt, 30.05.1028-16.01.2012, considerat un dels pioners en el "moviment historicista" i un dels més grans clavecinistes.

Aquí teniu dues mostres de la seves interpretacions.

Robert Schuman el número 11 del Op. 15 - Kinderszenen

2009-12-28T13:37:00.045+01:00

Tothom ha sentit alguna vegada el número 6, anomenat "Traumerei" o "Réverie", d'aquest meravellós recull de petits "poemes" per a piano que es diu Kinderszenen, Opus 15. És una llàstima que la popularitat d'aquest número n'hagi eclipsat d'altres.
Així que no deixeu passar l'ocasió d'escoltar altres números, no per menys populars menys sublims. Us proposo escoltar el número 11 sota el títol de "Fürchtenmachen" que es pot traduir per "Quina por!". Però, la veritat, no trobo que faci cap por. Aquesta breu peça se'm representa més aviat com una juguesca. Un joc: ..."ai!, que t'atrapo" ... "ja et tinc!" ...
La veritat, he tingut feina per trobar una versió que mínimament sigui del meu gust. moltes són al meu entendre, excessivament ràpides...

En el minut 2:14 de l'enllaç que us proposo trobareu una interpretació del número 11 de Fürchtenma chen de R. Schumann. És una interpretació de la pianista Valentina Lisitsa

Aquí us presento la partitura d'aquest número.

Observeu la delicada melodia inicial descendent cromàtica que juga de forma contrapuntística amb unes terceres també descendents i cromàtiques a la ma esquerra.

Aquest tema inicial contrasta amb el segon que és més ràpid i amb acompanyament sincopat. El meu fill, que toca el contrabaix en un grup ska, va parar de seguida l'orella en sentir-ho...

El tercer tema que apareix és la part que podríem considerar culminant. Podria representar el màxim esverament de l'infant en el moment de ser atrapat en el nostre joc.

I finalment, per acabar, es torna a la calma.

Pavana per a una infanta difunta

2009-07-04T20:44:00.018+02:00

Avui us proposo una obra que Maurice Ravel va escriure primer per a piano i que després va orquestrar.

Sorpreneu-vos pel clima que aconsegueix. La línia melòdica, les cadències sense sensible, l'harmonia moltes vegades només amb fonamental i quinta, la successió de quintes paral·leles, etc., tot això ens transporta a la música d'un temps més antic.

Observeu també que a sota la línia melòdica, molt legato, hi ha un acompanyament stacatto. No totes les versions pianístiques que podeu trobar a YouTube destaquen aquest fet, doncs en moltes execucions queda emmascarat per l'ús del pedal (cosa per altra banda comprensible donat que en molts passatges es precisa una gran extensió de la ma i també el fet d'haver d'executar alhora legato i stacatto amb una mateixa ma).

Intentaré estudiar-la amb l'ajut d'en Jordi. Aconseguiré una interpretació mínimament satisfactòria? al menys d'un fragment?

A la vikipedia podeu trobar altres informa cions sobre la composició

He seleccionat al youtube dues interpretacions: una interpretació pianística a càrrec d'Angela Hewitt y una altra orquestral que qui l'ha posat no ens diu quina orquestra l'interpreta ni quin director la condueix.

Poseu-vos còmodes i gaudiu

Una esmena

2009-03-04T18:37:00.004+01:00

Ja veig que que us n'heu adonat.
Efectivament, la gravació que us vaig posar del segon moviment del Concert Italià de J.S.Bach està truncada justament a la mitat del temps, quan fa la cadència en el relatiu major. Per tant no heu pogut sentir la segona part.
He posat a la columna de l'esquerra, en primer terme, una versió complerta del 2n temps. Aquesta és de Richter, per tant segur que no us decebrà, però jo prefereixo un tempo més lent com en la gravació de Gould que teniu en el missatge anterior.
Disculpeu l'errada.

J.S.Bach: 2n moviment del Concert italià

2009-02-17T18:00:00.021+01:00

Poseu-vos còmodes i gaudiu. Us he triat una gravació d'entre les moltes que hi ha, aquesta interpretada per Glenn Gould. Comença al minut 4:10 del vídeo que teniu a continuació.

Què us ha semblat? Superb, no? A mi m'arriba a l'ànima.
No sé dir quins sentiments desperta. Això depèn de cada moment, però sempre té un caràcter transcendental i místic. A vegades recorda una ària de passió, una pregària a peu del Gólgota mentre va caient la foscor del vespre sobre el paisatge. Altres, un camp assolat per algun cataclisme (atmosfèric o guerra) amb un supervivent que vaga contemplant la desgràcia. Però altres vegades evoca un moment d'immensa pau interior i serena felicitat....Bé, el que vulgueu!

Veiem com està construït. Ja ho heu sentit: un baix que va tanyent ad infinitum i que crea un clima com ho pot fer un mantra. Dóna la base harmònica on se sustenta tota la construcció. Són notoris els pedals que precedeixen cada una de les dues cadències: una sobre el relatiu major, a la meitat del moviment, i l'altra al final, abans de la coda.

Però hi ha tres veus més. Una que porta un continu en forma de melisma construït amb abundants arabescs, síncopes i intervals augmentats i disminuïts. És la part més aguda, que per alguns pot representar la melodia protagonista. Destaca pel seu fraseig.
I finalment dues veus més, interiors, que canten a duo, construint petites frases d'exposició i resposta, i que repeteixen amb variacions melòdiques un mateix motiu.

Ens sorprèn la cadència final abans de la coda: resol en l'acord major en el comàs 45 (cadència picarda), cosa força usual en aquella època. Però no finalitza aquí sinó que tot seguit arrenca una coda que torna immediatament al menor i així acaba, fent com un resum, darrer sospir, del que hem escoltat.

Podeu tornar-lo a escoltar, aquest segons moviment, i descobrir matisos que no havíeu percebut en la primer audició.
Estareu d'acord que et toca l'ànima.

Moldava. Smetana

2008-11-23T20:36:00.009+01:00

La Teresa m'ha enviat una presentació amb imatges de Praga i amb música de Smetana. No l'he sabut penjar al blog però en canvi he trobat aquest vídeo, que és per gaudir-lo.
Agafeu seient còmodament i no tingueu res més a fer en 5 mn

La sonatina de Ligeti

2008-11-08T20:23:00.017+01:00

Ja hi ha a www.youtube.com una interpretació del primer temps de la sonatina de Ligeti. Destaca, tot i la deficient gravació del so, pel seu ritme contundent, els contrastos en la dinàmica, les sorpreses harmòniques i el diàleg entre "veus" que fan d'aquest primer temps una peça també contrapuntística (amb raó algú ha anomenat Ligeti: "el Bach del segle XX").

També resulta curiós observar que aquest primer temps està construït amb intervals de tercera, tant la melodia com l'harmonia. No hi trobareu graus conjunts.

A la columna de l'esquerra hi ha la interpretació que he trobat a youtube

En Pere a ràdio Carmel

2008-07-09T21:55:00.003+02:00

Una vegada acabada la Temporada, la Orquestra Felip Pedrell recupera forces abans d'iniciar-ne una de nova al setembre. però en Pere, el seu director, no para. Avui proposo escoltar les seves declaracions a ràdio Carmel del dia 07.07.2008. per sentir-lo cliqueu sobre els enllaços que hi ha tot seguit:

Primera part, mentre se solucionen els problemes tècnics

Segona part, tot solucionat.

Concert de l'Orquestra Felip Pedrell

2008-07-06T18:07:00.006+02:00

El pasat dia 29.06.2007 es va celebrar l'anunciat concert a l'església de Santa Maria de Gràcia. Segur que queda molt per avançar però ha estat un curs per créixer, cohesionar-se i aprendre. Hem gaudit del concert i tots els seus components hem quedat amb la moral pels núvols i amb ganes d'iniciar nous i més ambiciosos projectes.

Orquestra Felip Pedrell. Concert final de primera temporada

2008-06-20T16:27:00.017+02:00

Ell dia 29.06.2008 a les 20:00 a l'Esglèsia de Santa Maria de Gràcia l'orquestra Felip Pedrell fa el concert fi de temporada.

L’Orquestra Felip Pedrell va néixer el passat any 2007 amb l’objectiu d’oferir al barri un lloc on aquells que saben tocar algun instrument el puguin utilitzar d’una manera més socialitzada i compartida, convidant a tots aquells que tinguin l’instrument guardat a l’armari que el treguin. Inspirant-se en les bandes del sud de Catalunya i Païs Valencià, l’orquestra busca crear tot un entramat social que potenciï l’afició musical i la participació ciutadana.

El nom de l’orquestra fa honor al musicòleg i compositor, i també al fet que el carrer que centralitza la vida de l’orquestra tingui el mateix nom. Seguint els passos exemplars d’aquest musicòleg, aquesta orquestra està molt interessada en la difusió del patrimoni musical del país i és per això que aquesta primera temporada incloem dues obres inèdites d’autors del nostre país que són els Quintets de Vent 1 i 4 de Josep Vinyals i la suite La Contradansa de la Llagosta de Pere Bonmatí (director de la formació).

El concert està pensat com un viatge en el temps des del segle XV al XXI, on anirem passant per les danses més representatives de cada època. Podrem veure com la seva trajectòria en el temps està feta de canvis i continuïtats, com la mateixa Història universal. Mentre en alguns casos hi trobem mutacions en la forma, l’estil o el significat, en altres hi trobem una fidelitat a les característiques de la dansa original. Moltes d’elles havien caigut en l’oblit, especialment les que havien estat i estan guardades en manuscrits de molts arxius de tot el món. En canvi d’altres ens han arribat fins els nostres dies gràcies a la transmissió oral i escènica de la cultura popular, amb
l’inconvenient que no les podem datar amb exactitud.

La dansa oriental d'Enric Granados

2008-05-31T22:31:00.006+02:00

Estava estudiant la dansa número 2 de Granados, dita Oriental, i algú em va enxampar amb la càmera. Quinze dies després en feia una millor versió davant un grup de professors i alumnes de l'escola Pausa del Guinardó, versió que ningú no va gravar. Però encara ha de millorar.
Podeu escoltar-la i veure.
En procés d'aprendre una dansa de Granados

Honomàstica de la Gemma

2008-05-14T12:46:00.006+02:00

Avui és l'honomàstica de la Gemma.
FELICITATS ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! ! !

No li han donat festa, ni ningú li fa un dinar especial. Ho celebrarem el proper cap de setmana

Per veure d'on ha sortit la imatge: http://www.freeartweb.com/asponline/mod/visor/default.asp?idFamilia=55

Disculpes

2008-04-27T16:30:00.004+02:00

Perdonareu que no pugueu obrir els enllaços de l'escrit anterior. Sóc novell en l'edició de blogs i no encerto la manera d'adjuntar arxius.

Seguiré investigant...
Potser em podeu ajudar dient-me com fer això d'adjuntar arxius en aquests escrits del blog.

Gràcies

Espai d'aprenentatge

2008-04-21T19:46:00.010+02:00

Avui us facilito, en l'enllaç adjunt, un arxiu amb una pàgina de pentagrames que us servirà per escriure música.
Pentagrames

A sota trobareu uns senzills exercicis (això de senzills està per veure) d'entonació. La darrera línia és un fragment d'una canço coneguda.
Sabríeu dir quina és?
Sabríeu completar el que falta?

La solució el proper dilluns abans de l'assaig de la Coral font d'en Fargues.
Cançó oculta

2008-04-10T10:42:00.004+02:00

Mai no havia tingut un blog. Aquest és el primer.

Espero en puguem treure algun profit. Que no sigui una aventura més en el món d'internet, aventura que en moltes ocasions no arriba a res.

Benvinguts!